Aquest dissabte ben d’hora ben d’hora ens vam dirigir cap a Castellbisbal zona Industrial. Realment vam anar a la plaça de l’església de Castellbisbal, on tenia lloc la 6ª Fira de Cervesa Artesana de Castellbisbal, i en la qual participàvem per segon any consecutiu. Si l’any passat va quedar una mica deslluïda per la pluja, aquest any el protagonista va ser sense cap tipus de dubte el calor infernal que va mantenir als Potarojos tancats a casa durant la major part de la jornada. (dada inútil sobre Castellbisbal: sabeu que els de Castellbisbal s’anomenen potarojos pel color vermell de les seves terres?, es veu que baixaven enfangats amb les potes de color vermell)
Tornem a la Fira, els més valents van poder gaudir de les cerveses dels amics de Synera, Bripau, Hort del Barret, Sykaru, Beershooter, Art Cervesers, La Masovera i La Lenta, en uns gots guapíssims amb el logo de la fira esmerilat. Els més petits van jugar amb globus i pistoles d’aigua, totes les bales perdudes van ser molt agraïdes.
Al migdia vam disfrutar d’una paella elaborada per l’organització, una agradable sobretaula, i una arribada de nuvis una mica inusual. Us havia comentat que ens trobàvem a la plaça de l’església oi? Doncs vam veure en primera persona un bateig, i una boda on el nuvi i els seus amics van arribar en trajo i motos d’aquestes de fer salts (o sigui, ni una Harley ni una moto d’aquestes ràpides que porta el Marc Márquez. Les altres, les que s’embruten de fang i reboten molt)
Un cop demostrat el meu coneixement de motor, us explicaré una anècdota. Els assistents a aquesta boda, motoristes i no, es venien a refrescar a les nostres parades i fer cervesetes. Bé, en realitat anaven a la parada de Bripau que es la que els hi queia més a prop, però això es una altra història. Bé, doncs aquí tenim al mig de la plaça una noia ben eixerida, amb un vestit llarg de color verd, acabada de pentinar, maquillada i fantàstica. Fantàstica fins que un gos petit com una rata se li va pixar al vestit. L’amo del gos, que el tenia lligat amb una corda, es va fer el longuis totalment i van marxar de la plaça caminant ràpidament però sense arrencar a córrer, xiulant i fent veure que no ho havia vist. No el culpo, jo no sé que hagués fet. Per educació vam intentar no riure massa i donar suport moral a la víctima.
Dada inútil sobre Castellbisbal número dos: Sabíeu que el Pont del Diable uneix Martorell i Castellbisbal, i que la part més antiga pertany a Castellbisbal? Això em fa pensar que alguna cosa ha fet millor Martorell que Castellbisbal.
Va anar passant la tarda amb la genial actuació de Son Manouche i una temperatura que feia que la roba se t’enganxés a la pell com napalm. Però hi va haver un moment que el Sol va marxar, i la cosa es va animar una mica. Les temperatures extremes van continuar, però ja no hi havia Sol i com a mínim sabies que la cosa no aniria a pitjor.
A partir d’aquest moment, musicalment vam disfrutar d’un gran repertori de punk nostàlgic de proximitat fins al final de la jornada.
Valoració positiva amb algun aspecte a millorar, però en general vam disfrutar d’una jornada de cervesa, música, menjar, riures i temperatures extremes. Visca Castellbisbal!
